Excursions

Pujada a la Tossa d'Alp.

2011-10-16T11:53:00.000-07:00

La Tosa d'Alp és una muntanya de 2.537 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles.

A les seves faldes hi ha dues estacions d'esquí: Masella a la cara nord i la Molina a la cara est.

El coll de Pal la separa per llevant del Puigllançada.

Zoo

2011-07-11T10:38:00.001-07:00

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Exposició Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892. El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la investigació, i l'educació. Els primers animals provenien de la coŀ·lecció privada de Lluís Martí i Codolar.

El zoo de Barcelona conté una de les col·leccions d'animals més importants d'Europa. Aquestes són algunes de les espècies que es poden veure al parc, ordenades per grups taxonòmics.

El 2009 comencen les obres de remodelació del Zoo situat a la Ciutadella i les obres del nou Zoo Marí que desdoblarà les instal·lacions dels hàbitats terrestres i marins.

Iberona

2011-07-08T11:04:00.000-07:00

El Poble espanyol és un museu a l'aire lliure, situat a la muntanya de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona.

Fou construït l'any 1929, amb motiu de l'exposició universal que havia de celebrar-se aquell mateix any a la ciutat. La idea fou impulsada per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch i es va concebre com un poble en què es pretenien reunir les principals característiques dels pobles d'Espanya. El poble espanyol fou construït pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós, i els artistes Xavier Nogués (crític d'art) i Miquel Utrillo (pintor).

El museu ocupa una àrea total de 42.000 m² i s'hi reprodueixen a escala diverses edificacions, places i carrers representatius de diverses ciutats espanyoles.

Encara que en un principi el recinte tenia una vida programada de sis mesos (els mateixos que durava l'exposició), l'èxit de públic va permetre que es conservés i que arribés fins als nostres dies. El nom assignat en un principi era el de «Iberona», però la dictadura de Primo de Rivera el va rebatejar com a «Pueblo Español» (Poble Espanyol en català).

A l'actualitat, el Poble espanyol, que té edificis representatius de quinze comunitats autònomes espanyoles (falten les Illes Canàries i la Rioja), té la funció de museu arquitectònic a l'aire lliure, així com de mostra d'artesania popular.

Sant Benet del Bages

2011-06-15T07:02:00.001-07:00

Sant Benet de Bages és una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, a la comarca del Bages. És un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l'època fundacional fins al Modernisme, passant pel Barroc. Situada a la conca de la Vall dels Horts, en una raconada entre el Montpeità o puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat.^[1]

Molt a prop de la confluència de l'antic camí ral que anava de la ciutat de Manresa a Vic, actualment té els accessos principals des del municipi de Navarcles.

Camprodon (Ripollès)

2011-06-15T06:30:00.001-07:00

Camprodon és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon, al cor dels Pirineus orientals. Té com a municipis veïns, Molló al nord; Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Vall de Bianya al sud; Llanars i Ogassa a l'oest; i Montagut i Oix al sud-est. L'entitat de població principal és la vila de Camprodon, que es troba travessada pel riu Ter i el seu afluent, el Ritort.

2011 - Visitem Camprodon en una estada de cap de setmana passant nit a Setcases. Un bonic poble de muntanya amb tot el seu encant. El pirineu aquí es imponent.

Pals. Baix Emporda.

2011-01-03T13:20:00.001-08:00

Pals compta amb un centre històric medieval on destaca la torre romànica construïda entre els segles XI i XIII, coneguda com la Torre de les Hores.

Dins del barri gòtic de la vila hi ha carrers empedrats i arcades de mig punt, façanes amb finestres ogivals i balcons de pedra. La muralla de la ciutat consta de quatre torres quadrades que daten del segle IV. El mirador de Josep Pla (des d'on es poden veure els camps de l'Empordà i les illes Medes), la plaça Major, les tombes al carrer Major i l'església de Sant Pere són altres racons turístics de la ciutat. Hi ha també un Museu d'Arqueologia.

Als afores de la vila s'aixeca el centre urbà dels Masos de Pals i també la Platja de Pals, llocs d'atracció turística.

Monells. Baix Emporda

2011-01-03T13:11:00.001-08:00

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format el 1973 mitjançant la unió dels municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. La capital del municipi és a Sant Sadurní.

És el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters.

De Monells cal destacar la Plaça de Jaume I. Un poble tant petit com enporxal·lat. Arcs i pedra arreu. Si sou a la Bisbal d'Emporda es recomanable anar-hi per donar un tomb i fer una cervessa al bar de la plaça.

Garrotxa. Besalú.

2010-11-04T15:09:00.000-07:00

L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.

Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat[3] on creien que es trobava Pere el Gran. Després d'un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat feu obrir la porta aquaria[4] per fer entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir immediatament al front de la guarnició que va derrotar els assetjants, forçant-los a la retirada.

Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera.

El 1966, fou declarat "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic.

Garrotxa. Castellfollit de la Roca

2010-11-04T14:45:00.000-07:00

Castellfollit de la Roca està siturat a 296 m d'altitud i s'assenta en una cinglera basàltica, la cinglera de Castellfollit. Té més de 50m d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud. Aquesta cinglera basàltica és la conseqüència de l'acció erosiva dels rius Fluvià i Toronell sobre les restes volcàniques de fa milers d'anys. La cinglera és la superposició de dues colades de lava: la primera, amb 217.000 anys d'antiguitat, prové de Batet de la Serra (Olot) i està formada per lloses. La segona, té uns 192.000 anys d'antiguitat i prové dels volcans de Begudà (Sant Joan les Fonts).

Pujada al Taga

2010-09-22T00:58:00.001-07:00

El Taga és una muntanya del Ripollès a la Serra Conivella i separada de la Serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter el fa un punt de referència de la comarca. A més és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la Serra Cavallera.

Els municipis més propers són Bruguera, Ribes de Freser, Ogassa (al qual pertany) i Pardines.

L'excursió la fem pujant desde Coll de Jou al qual hem arribat per la banda de Sant Joan de les Abadesses per un camí llarg i en força mal estat. Per pujar al cim no hi ha pèrdua, has de pujar per uns prats plens de vaques i guanyar un desnivell d'uns 400 metres. Amb menys d'1 hora es fa. La baixada és rapidíssima i es pot fer corrent. Agafant el cotxe baixem de Coll de Jou per l'altra banda, aquesta vegada el camí està pavimentat i es pot fer molt més ràpid. Travessem Bruguera i arrivem a la vall al poble de Ribes de Freser.

Montardo des de Cavallers

2010-08-28T02:17:00.001-07:00

Entretinguda i molt agraïda excursió a un dels cims emblemàtics de la Vall d'Aran, el Montardo, que amb els seus 2.833 mts. d'alçada, es converteix en un extraordinari mirador, amb una àmplia panoràmica de 360º sobre els cims i les valls que l'envolten. Tot i que la seva ascensió clàssica sol tenir lloc des del Refugi de la Restanca, al sector aranès, en aquest cas el fem per Cavallers, a la Vall de Boí (Alta Ribargorça), fet que ens permetrà gaudir del conjunt lacustre que hi ha a la seva capçalera, a l'entorn del Refugi Ventosa i Calvell. És una caminada llarga, que supera els 15 kms. entre anar i tornar, amb un desnivell aproximat als 1.050 metres, però que no es fan feixucs, ja que, fins que no s'ha d'assolir el cim, no hi ha trams de pendents pronunciats.

-Un dels Isards que vam veure.

-El meu cunyat Antonio a l'estany Negre.

-Estany Negre.

-Al Refugi Ventosa i clavell.

-Estany de Travessany.

-Petita Granota.

-Marmota.

-Estany de Monges, el pic de Punta Alta al fons.

-Des del pic, estany restranca, port i mar.

-Montardo (2800 i pico m alt.)

-Hem fet cim. L'Aneto al fons.

-Baixant ens refresquem a l'estany del port de Caldes.

Aigüestortes. Riu Sant Nicolau.

2010-08-22T04:04:00.001-07:00

El riu Sant Nicolau es un afluent de la Noguera de Tor que a la vegada es afluent de la Noguera Ribagorçana. El riu està ubicat al parc d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El parc té 40.852 ha. de superfície, dividides en dues zones de protecció diferenciades, la zona interna i la zona perifèrica. La zona interna és la que té la categoria de parc nacional pròpiament dit, i té 14.119 ha. Les 26.733 ha. de la zona perifèrica envolten la zona interna i estan destinades a crear un nivell de protecció gradual entre la part interna, més estrictament protegida, i l'exterior.

La zona interna es troba íntegrament als municipis de Vall de Boí i Espot. En el vessant de Boí, hi hem de distingir la vall del Riu de Sant Nicolau i la capçalera de la vall de la Noguera de Tor. Entre els estanys Llong i Llebreta, el riu de Sant Nicolau forma els característics meandres que donen el nom d'Aigüestortes, aquests meandres, que no són exclusius d'aquest lloc, es formen en llocs plans, on antigament havia existit un estany, i que s'han anat omplint a poc a poc de sediments.

En el vessant d'Espot es troba el riu Escrita i l'estany de Sant Maurici. En aquest estany, com molts altres dels Pirineus, es va construir una presa per poder-ne treure més rendiment hidroelèctric. El llac es troba sota els imponents Encantats. Aquest conjunt format per l'estany de Sant Maurici i els Encantats és l'altra de les estampes característiques de la bellesa del Parc, i és el motiu que apareix al logotip del Parc.

La zona perifèrica inclou els municipis de Vielha e Mijaran i Naut Aran a la Vall d'Aran; de Vilaller i la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça; La Torre de Cabdella al Pallars Jussà; i Espot, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu i Sort al Pallars Sobirà. En aquesta zona perifèrica es troben indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, la vall de Besiberri, els estanys de Cabdella, el pic de Montardo i molts d'altres.

Sitges

2010-06-07T06:29:00.001-07:00

Sitges limita amb Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat actualment basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials ja que després de Barcelona és la ciutat que n'acull més.

Garrotxa. Fajeda d'en Jordà.

2010-06-07T06:18:00.000-07:00

La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica, del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida.

Banyoles. Estany de,

2010-03-26T10:38:00.000-07:00

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La seva superfície és de 111,7 hm² i la seva profunditat màxima és de 130 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor.

Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El 2003 va ser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importància Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l'àmbit de la regió mediterrània. Així mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.

Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'estany, i la població de Banyoles, albergaren la competició de rem.

Coll de la Creueta

2010-03-13T08:10:00.001-08:00

El Coll de la Creueta conecta les comarques de la Cerdanya i el Berguedà per un pas a 1900 m alt. EL paissatge és d'alta muntanya i sobretot per la seva vessant sud, la que et porta a Castellar de n'Hug, es disfruta d'una tranquilitat dificil d'explicar.

Pirineus. Vall d'Aran. Coth de Baretjà.

2009-09-14T13:52:00.000-07:00

Coth de Baretjà és un impressionant coll de muntanya on les vistes als pirineus són magnífiques. Per arribar-hi has d'agafar la carretera que des de Bossost et porta al coll del Portilló -molt conegut al Tour de França- i 1 Km abans de coronar-lo desviar-te per una pista a mà dreta. A partir d'aquí tens 3 Km de pista de muntanya que ascendeix fort fins al mateix coll. Les vistes del coll et deixen veure l'impressionant massis de la Maladeta amb L'Aneto com a punt més alt de tots els pirineus.

Amb aquesta visita donem per acabat el cap de setmana llarg de l'11 de Setembre del 2009, esperant així que arribi l'Unai per fer noves sortides a 3 bandes.

Pirineus. Vall d'Aran. Circ de Colomers.

2009-09-14T11:27:00.000-07:00

Setembre de 2009. Tenim 3 dies de festa per la diada nacional de Catalunya, Laura està embarassada de 9 messos i volem desconectar. Passem 3 dies a Bossost i aprofitem el segon dia per dedicar-lo quasi integrament al Circ de Colomers, integrat dins del Parc d'Aigües-Tortes i Estany de Sant Maurici el Circ de Colomers és un impressionant lloc plè de pics i estanys. Fem una excursió fàcil tot i que la gent al·lucina al veure la panxa de la Laura, així com el seu calçat -unes xancletes, l'únic que es pot possar-.

El Circ de Colomèrs és una visita obligada a la Vall d'Aran. Es tracta d'un conjunt de pics bastant abruptes disposats en cercle-entre els quals cal destacar la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomers i el Tuc de Ratera-que amb les seves parets verticals i els seus canals de fort pendent li confereixen un aire espectacular . Des de qualsevol dels seus cims es pot gaudir d'unes vistes espectaculars, on sens dubte la nostra vista es perdrà entre la infinitat de llacs que queden als nostres peus: uns trenta-vuit estanys que proporcionen una fantàstica nota de color al grandiós paisatge. Per arribar fins al refugi de Colomèrs, és a dir, l'inici de la excursió, es trigarà de mitja hora a una hora, segons on es deixi el cotxe. El desplaçament amb vehicle es fa des de Salardú, per la pista forestal que s'endinsa a la vall d'Aiguamòg, amb un total de 9,5 km. d'asfalt i 3,5 km. de terra.

Costa Brava. Lloret i camí de ronda

2009-06-08T07:12:00.001-07:00

Els camins de ronda de Lloret de Mar són uns antics camins que vorejaven el litoral a través de cales i interiors de la muntanya propera a la costa. Són uns punts de gran bellesa i uns indrets privilegiats per tal de gaudir de les vistes de la costa.

N'hi ha dos d'especial bellesa en aquest indret: El camí de ronda de Lloret de Mar a la Platja de Fenals, i el de Lloret de Mar a la Cala d'en Simó.

Els Cingles de Tavertet

2009-06-06T14:00:00.001-07:00

Tavertet, un municipi agradable i acollidor, digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter a l'embassament de Sau. Des de Tavertet es poden fer nombroses sortides i itineraris entre el Collsacabra, la Vall de Sau i les Guilleries.

Tot el poble és declarat Bé d’Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els segles XVII i XVIII.

Té monuments romànics: l’església de Sant Cristòfol (s. XII-XVII), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores, probablement damunt d’un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. La masia de la Torre té una torre de guaita (s. XIII-XIV). Sant Miquel de Sorerols, del segle XI, és un bell exemple d’església.

Parc Natural del Montnegre-Corredor - La vall d'Olzinelles

2009-05-09T02:15:00.000-07:00

Alzines, roures, plàtans, pins o avellaners. Són alguns dels molts arbres que creixen a la vall d'Olzinelles, un dels racons més atractius del Parc natural del Montnegre i el Corredor. L'excursió feta aquí és la senyalitzada com a camí de petit recorregut amb senyals blanc-sobre-verd. Es necessiten 3h i mitja i el camí es força planer. Molt recomanable.

Pujada a Nuria des de Queralbs (març del 2009)

2009-03-21T05:14:00.001-07:00